Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que aquest canvi pot ocasionar. Així, s'escriuen amb accent topònims com ara:

coster de la Bóta
Cóll
roc del Cóm
el Cós
Jóc
Móra d'Ebre
bony de l'Ós
barranc de l'Óssa